dimarts, 31 de març del 2009

Vulneració dels drets dels menors a la TV




















Primer ho vaig llegir al diari Público, però en anar a la font original, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, vaig poder consultar íntegrament l’acord 39/2009.
Com al País Valencià no ens fa falta cap organisme de control, així ens va. Només fussant amb Canal 9 tindrien prou feina.
L'acord del CAC conclou que la presència dels menors d'edat en informacions i programes emesos per La 1, Telecinco i Antena 3 TV els dies 14, 15, 16 i 17 de febrer pot comportar la vulneració dels drets que, com a menors, els atorga l'ordenament jurídic. Per altra banda, també es pot vulnerar el dret dels menors a la protecció com a espectadors de televisió davant d'uns continguts audiovisuals eventualment perjudicials per al seu desenvolupament físic, mental o moral, emesos, a més a més, dins de l'horari protegit.
El Consell de l'Audiovisual de Catalunya s'ha adreçat al Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç per una possible vulneració de drets fonamentals dels menors d'edat que van aparèixer en les informacions que, amb relació a la desaparició d'una jove a Sevilla, van emetre diverses televisions d'àmbit estatal. El CAC també s'ha adreçat al Ministeri Fiscal davant de la possibilitat que les actuacions puguin suposar una intromissió en els drets a l'honor, a la intimitat personal i familiar, i a la pròpia imatge dels menors.

divendres, 20 de març del 2009

Cap a una Plataforma de Defensa del Periodisme


La Federación de Asociaciones de Periodistas de Españñña (FAPE) es proposa liderar la creació d'una Plataforma per la Defensa del Periodisme, integrada per les organitzacions més representatives de la professió. Tal i com informa la Unió de Periodistes Valencians, podeu llegir ací íntegrament l'anomenada Declaració de Sevilla.
La cosa està fotuda, en una professió que s'ha caracteritzat històricament per la precarietat,ara les empreses ho tenen cru, tal i com podeu ampliar al post de Periodistas 21 titulat 2008, el peor año de los medios.
Seguirem informant.

Com es fa ara un periòdic?


Ja fa anys, quan treballàvem allò de Premsa a l'Escola, hi teníem serioses dificultats per aconseguir materials que ens explicaren tot el procés d'elaboració d'un periòdic.
Les innovacions tecnològiques,a més,feien que periòdicament haguéssem de revisar conceptes, eliminar parts del procés que va des de l'elaboració de la notícia fins l'edició, publicació del producte imprés. Galerades, linotípies, teletips... tot va anar quedant en el racó de la història del periodisme.
El colp de gràcia li l'acaba de pegar Internet. Ara, la premsa escrita ja no pot viure sense aquesta nova eina, i se n'ha d'adaptar a un món en què la irrupció dels blocs i la premsa alternativa fa trontollar els jeràrquics mitjans de comunicació verticals.
Un bon exemple d'adaptació dels mitjans a la nova realitat emergent el tenim en el diari Público, que ha inclòs el bloc de José Pujol La mesa de luz, on dóna tots els detalls del procés periodístic actual.
Una bona eina divulgativa que podeu posar a l'abast del vostre alumnat.

dilluns, 9 de març del 2009

La Biblioteca Virtual de Premsa Històrica



Fa uns dies, ho vaig llegir al diari Público, i em va picar la curiositat. Hui hi he accedit, i m’ha sorprés agradablement. El que fa uns anys suposava capbussar-se en muntons de paperassa i pols, molta pols, comença a trobar-se a l’abast nostre, amb un clic. M’estic referint a la Biblioteca Virtual de Premsa Històrica, un projecte en marxa, resultat d'un procés de digitalització cooperativa del Ministeri de Cultura, les comunitats autònomes i altres institucions de la memòria, amb el que es pretén, simultàniament, preservar i fer accessibles uns materials bibliogràfics que es caracteritzen per ser exemplars únics i, per tant, de difícil accés.
Evidentment me n’he anat de cap a les capçaleres del País Valencià. I encara hi he trobat alguns buits importants: Ni El Tio Cuc, ni La Traca. Tampoc n’hi ha encara res d’Ontinyent: ni Benicadell ni Onclar. De prop, n’hi ha prou d’Alcoi, també d’Alacant, i de València, i de Benicalap, que abans de ser barri del Cap i Casal va ser poble.
La iniciativa em sembla magnífica. Per això us anime a compartir-la.