AulaMèdia aconsegueix una màxima audiència per a l'Educació en Comunicació

Els assistents a les Jornades ETC • Educació, Televisió i Cinema van omplir la sala d'actes de l'edifici "El Vagó" del recinte de l'Escola Industrial de Barcelona, en un ambient càlid, van seguir amb gran interès les diferents projeccions, taules rodones, mostra d'experiències i presentació de materials didàctics sobre l'educació mediàtica. També en el marc de les Jornades ETC, AulaMèdia va presentar la campanya Per una mirada crítica: Educació en Comunicació que es desenvoluparà durant tot l'any 2009.

Harold Evans, l’etern ex

Sir Harold Evans (nascut en 1928) és un periodista i escriptor britànic que va ser editor de The Sunday Times de 1967 a 1981. Ha escrit uns quants llibres sobre la història i el periodisme. Des de 2001, Evans ha servit com editor en general de The Week Magazine i des de 2005, ha col•laborat a The Guardian i BBC Radio 4.
Encara se’l recorda per destapar en els seus reportatges d’investigació els efectes que la talidomida va tindre sobre centenars de xiquets britànics.
Aquesta setmana, Juan Cruz prossegueix amb ell la seua sèrie al Domingo d’El País, amb l’entrevista "Fer periòdics no és, ni serà, com produir fesols en llauna".
El seu esperit crític l’enfrontà al magnat (o mangant?) Murdoch. Per això sempre serà l’etern ex: exbritànic (ara s’ha nacionalitzat nordamericà), i sobretot exdirector del The Sunday Times i de The Times.

Jean Daniel, l’experiència colpidora

La segona entrevista que Juan Cruz dedica a ‘Maestros del periodismo’, té com a protagonista un històric, Jean Daniel. El títol, ben crític amb la seua professió, no deixa lloc a dubtes i apel•la a la necessària responsabilitat del comunicador davant el ressò del seu paper: “La capacitat de fer el mal que té el periodista és devastadora”.
A veure si la resta de mitjans de comunicació s’animen i ens permeten gaudir d’altres veus. En tindre’n notícia, us ho posaré en la secció ‘Els mitjans parlen (sobretot) d’ells mateixos’.

Els mitjans parlen (sobretot) d’ells mateixos

Per a un ciutadà d’a peu potser la qüestió no tinga excessiva importància, però si ens parem a pensar-ho detingudament, que en una societat tan mediatitzada com la nostra, on si un tema no apareix als mitjans de comunicació podem afirmar taxativament que no existeix, la cosa canvia.
Deixar els mitjans només en mans dels periodistes i les seues empreses, i no diguem si només són presentadors, pot resultar tan perillós com deixar la política solament en mans dels polítics professionals, o la religió exclusivament en mans de les jerarquies eclesiàstiques. Al final de la correguda aquesta tendència endogàmica arrossega la seua acció.
Hi ha, però, en els mitjans de comunicació, una diferència: són els amos de l’altaveu. Ells decideixen, de tot el muntó d’informacions que els apleguen a redacció, quin percentatge ínfim és el que hauran de destacar i, conseqüentment, sotmetre a una “hiperinflacció”. Realment l’important dels mass mèdia és que decideixen l’agenda setting, allò del qual ells parlaran, i, per tant, allò del qual s’haurà de parlar en la societat a la qual arriben els seus missatges. Mireu sinó les converses a la feina o al carrer a l’endemà d’un reportatge cridaner en qualsevol televisió.
No és d’estranyar, doncs, que entre les veus especialitzades a una tertúlia radiofònica o televisiva, cada vegada pese més la nòmina dels periodistes, suposadament especialitzats “en tot”, és a dir, en res o en poc, que jo no dic que no n’hi haja algun periodista que, a més, sàpia de temes científics, per exemple, com la Maria Josep Picó.
Jo recorde que no fa tants anys quan s’havia de parlar d’un tema, es cridava l’especialista o, ben sovint, especialistes d’una matèria per tal de confrontar les diverses interpretacions i opinions, però amb coneixement de causa.
Al final de la correguda els mitjans tenen una certa tendència a parlar d’ells, de les seues dèries, dels seus interessos, dels seus especialistes, de la visió particular que tenen del món.
Com que, malgrat aquest perill, sempre poden parlar d’alguna cosa interessant, per això encetem hui a ‘El tel’ una secció que m’he atrevit a nomenar així: “Els mitjans parlen (sobretot) d’ells mateixos”, i ho fem amb l’entrevista de Juan Cruz que el diari El País li dedicava el passat diumenge 11 de gener de 2009 al periodista Ben Bradlee, director que fou del The Washington Post, i que va dur endavant el cas Watergate.
Que ho disfruteu.

Rellancem i reenllacem

El joc de paraules em serveix per anar informant-vos d’algunes de les novetats que aniré afegint a ‘El tel’. Per un costat, m’he proposat modestament intentar recuperar, rellançar, l’Educació en Matèria de Comunicació (EMC), és a dir, l’estudi sobre els mitjans de comunicació i els seus usos i efectes educatius, i la investigació educativa per a introduir d’una manera crítica els mitjans de comunicació a l’aula.
Després d’anys d’haver-ho treballat des de la Xarxa d’Educació i Comunicació Valenciana EntreLínies, i d’alguns anys de paràlisi provocada per la dispersió del grup d’educadors i de periodistes que la formàvem, modestament —no em cansaré de dir-ho— vull traure a la llum totes aquelles aportacions d’aleshores, perfectament assumibles a hores d’ara, i més necessàries que mai a una societat tan mediatitzada com en la que vivim i estem creant.
Evidentment, la premsa a l’escola, la ràdio o la televisió educatives, compten ara amb un mitjà ben valuós a l’abast: aquest que ara use, Internet.
Per això, un dels primers objectius que m’he proposat ja podeu gaudir-lo des d’aquest bloc. Després de depurar els links inexistents o caducats, ací comence a reenllaçar-vos amb els llocs web que encara hi viuen.
Així, a la columna de la dreta, a més de la secció dedicada als Documents d’El tel, podeu ja començar a furgar en les Webs amigues —d’aquelles associacions d’EMC que continuen treballant incansables en les seues propostes, imaginatives i serioses—, els Enllaços preferits —a entitats d’interés en el tema—, i les Publicacions que jo seguisc i que no dubte que també anireu coneixent i gaudint.
Doncs això: a veure si rellancem l’EMC i reenllacem mitjançat Internet les propostes que fem.