Els mitjans parlen (sobretot) d’ells mateixos

Per a un ciutadà d’a peu potser la qüestió no tinga excessiva importància, però si ens parem a pensar-ho detingudament, que en una societat tan mediatitzada com la nostra, on si un tema no apareix als mitjans de comunicació podem afirmar taxativament que no existeix, la cosa canvia.
Deixar els mitjans només en mans dels periodistes i les seues empreses, i no diguem si només són presentadors, pot resultar tan perillós com deixar la política solament en mans dels polítics professionals, o la religió exclusivament en mans de les jerarquies eclesiàstiques. Al final de la correguda aquesta tendència endogàmica arrossega la seua acció.
Hi ha, però, en els mitjans de comunicació, una diferència: són els amos de l’altaveu. Ells decideixen, de tot el muntó d’informacions que els apleguen a redacció, quin percentatge ínfim és el que hauran de destacar i, conseqüentment, sotmetre a una “hiperinflacció”. Realment l’important dels mass mèdia és que decideixen l’agenda setting, allò del qual ells parlaran, i, per tant, allò del qual s’haurà de parlar en la societat a la qual arriben els seus missatges. Mireu sinó les converses a la feina o al carrer a l’endemà d’un reportatge cridaner en qualsevol televisió.
No és d’estranyar, doncs, que entre les veus especialitzades a una tertúlia radiofònica o televisiva, cada vegada pese més la nòmina dels periodistes, suposadament especialitzats “en tot”, és a dir, en res o en poc, que jo no dic que no n’hi haja algun periodista que, a més, sàpia de temes científics, per exemple, com la Maria Josep Picó.
Jo recorde que no fa tants anys quan s’havia de parlar d’un tema, es cridava l’especialista o, ben sovint, especialistes d’una matèria per tal de confrontar les diverses interpretacions i opinions, però amb coneixement de causa.
Al final de la correguda els mitjans tenen una certa tendència a parlar d’ells, de les seues dèries, dels seus interessos, dels seus especialistes, de la visió particular que tenen del món.
Com que, malgrat aquest perill, sempre poden parlar d’alguna cosa interessant, per això encetem hui a ‘El tel’ una secció que m’he atrevit a nomenar així: “Els mitjans parlen (sobretot) d’ells mateixos”, i ho fem amb l’entrevista de Juan Cruz que el diari El País li dedicava el passat diumenge 11 de gener de 2009 al periodista Ben Bradlee, director que fou del The Washington Post, i que va dur endavant el cas Watergate.
Que ho disfruteu.