L'Obama per a valencians del Vicent Partal a la xarxa

A pocs dies de l'esdeveniment, ja podeu consultar al web distintes visions sobre el mateix esdeveniment. Podeu començar a Màils per a Hipàtia, del mateix Vicent Partal: Quan l'alcalde arregla el projector i Obama per a valencians (els materials).
A Gàlim: Vicent Partal al Depòsit de l'Olleria i Més de la conferència sobre Obama.
O a Colata: Partal parla d'Obama per a valencians.
No us queixareu.

Vicent Partal torna a la Vall d’Albaida: ara a l’Olleria

Una de les primeres vegades que vaig tindre l’ocasió d’escoltar en viu i en directe el Vicent Partal va ser a Bocairent. Aquest valencià de Bétera, periodista de mena, que havia fet de corresponsal de televisió, havia assistit als esdeveniments mundials que capgiraren el segle XX en primera línia (si no me’n recorde malament, la caiguda del mur de Berlín, els esdeveniments de la Plaça de Tiananmen, el crac de la Unió Soviètica,...).
És una persona d’allò més lúcida, d’aquelles que coneix el món actual i és capaç de donar-nos una visió ben distinta al pensament únic que ens imposen les agències informatives d’abast terraqüi. En aquella ocasió va parlar, i ens va deixar ben clars, els esdeveniments que estaven canviant l’Europa (Balcans, països de l’Est, etc.), així com era capaç d’albirar-ne les conseqüències, també per a nosaltres.
Més avant, i mitjançant els cinc queferosos que constituírem Vilaweb Ontinyent, vam entrar en contacte amb la seua aventura, que s’ha vist tan encertada, de posar en marxa el primer diari electrònic en la nostra llengua, amb edicions locals i comarcals, capaç de convertir-se en mitjà de referència: aquell que et proporciona les informacions d’abast mundial, i alhora, et parla de la realitat més pròxima. Xe, allò que ha batejat com “visió glocal” (global+local).
L’edició valldalbaidina de Vilaweb fórem la segona del País Valencià, després de la d’Alacant, i la col•laboració continua amb bona marxa, i innovant, que això en una comarca tan allargassada com la nostra és un dels elements aglutinadors que continua vertebrant des d’Internet la realitat informativa de la comarca, a banda de donar-nos a conéixer al món.
Ara, aquest divendres 17 d’abril, a les 20 hores, podrem tornar-lo a escoltar a l’Antic Depòsit de l'Olleria, en una xarrada de títol tan suggerent com “Obama, primer polític de l'era internet”. De segur que ens obri els ulls.
També espere que el Pep Albinyana hi puga acudir, que la flebitis me’l té amb la cama en alt.
Ens veiem.

Els blocs i les tecnologies de la comunicació, al currículum britànic

Els col·legials britànics de primària (de 7 a 11 anys) haurien de demostrar el domini de les noves eines de comunicació, com els blocs, els podcasts, Wikipèdia o Twitter, segons el projecte de reforma de l'ensenyament primari que ultima el govern de Gordon Brown per adequar-lo a l'era tecnològica. La immersió dels alumnes en la blocosfera ha estat l'aspecte més publicitat del pla, que s'aprovarà el pròxim abril amb la pretensió de conjuminar les temàtiques tradicionals de l'aprenentatge amb una major comprensió dels productes multimèdia, erigits en el signe dels temps.
Podeu completar la informació en aquesta notícia apareguda a El País.

Vulneració dels drets dels menors a la TV

Primer ho vaig llegir al diari Público, però en anar a la font original, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, vaig poder consultar íntegrament l’acord 39/2009.
Com al País Valencià no ens fa falta cap organisme de control, així ens va. Només fussant amb Canal 9 tindrien prou feina.
L'acord del CAC conclou que la presència dels menors d'edat en informacions i programes emesos per La 1, Telecinco i Antena 3 TV els dies 14, 15, 16 i 17 de febrer pot comportar la vulneració dels drets que, com a menors, els atorga l'ordenament jurídic. Per altra banda, també es pot vulnerar el dret dels menors a la protecció com a espectadors de televisió davant d'uns continguts audiovisuals eventualment perjudicials per al seu desenvolupament físic, mental o moral, emesos, a més a més, dins de l'horari protegit.
El Consell de l'Audiovisual de Catalunya s'ha adreçat al Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç per una possible vulneració de drets fonamentals dels menors d'edat que van aparèixer en les informacions que, amb relació a la desaparició d'una jove a Sevilla, van emetre diverses televisions d'àmbit estatal. El CAC també s'ha adreçat al Ministeri Fiscal davant de la possibilitat que les actuacions puguin suposar una intromissió en els drets a l'honor, a la intimitat personal i familiar, i a la pròpia imatge dels menors.

Cap a una Plataforma de Defensa del Periodisme

La Federación de Asociaciones de Periodistas de Españñña (FAPE) es proposa liderar la creació d'una Plataforma per la Defensa del Periodisme, integrada per les organitzacions més representatives de la professió. Tal i com informa la Unió de Periodistes Valencians, podeu llegir ací íntegrament l'anomenada Declaració de Sevilla.
La cosa està fotuda, en una professió que s'ha caracteritzat històricament per la precarietat,ara les empreses ho tenen cru, tal i com podeu ampliar al post de Periodistas 21 titulat 2008, el peor año de los medios.
Seguirem informant.

Com es fa ara un periòdic?

Ja fa anys, quan treballàvem allò de Premsa a l'Escola, hi teníem serioses dificultats per aconseguir materials que ens explicaren tot el procés d'elaboració d'un periòdic.
Les innovacions tecnològiques,a més,feien que periòdicament haguéssem de revisar conceptes, eliminar parts del procés que va des de l'elaboració de la notícia fins l'edició, publicació del producte imprés. Galerades, linotípies, teletips... tot va anar quedant en el racó de la història del periodisme.
El colp de gràcia li l'acaba de pegar Internet. Ara, la premsa escrita ja no pot viure sense aquesta nova eina, i se n'ha d'adaptar a un món en què la irrupció dels blocs i la premsa alternativa fa trontollar els jeràrquics mitjans de comunicació verticals.
Un bon exemple d'adaptació dels mitjans a la nova realitat emergent el tenim en el diari Público, que ha inclòs el bloc de José Pujol La mesa de luz, on dóna tots els detalls del procés periodístic actual.
Una bona eina divulgativa que podeu posar a l'abast del vostre alumnat.

La Biblioteca Virtual de Premsa Històrica

Fa uns dies, ho vaig llegir al diari Público, i em va picar la curiositat. Hui hi he accedit, i m’ha sorprés agradablement. El que fa uns anys suposava capbussar-se en muntons de paperassa i pols, molta pols, comença a trobar-se a l’abast nostre, amb un clic. M’estic referint a la Biblioteca Virtual de Premsa Històrica, un projecte en marxa, resultat d'un procés de digitalització cooperativa del Ministeri de Cultura, les comunitats autònomes i altres institucions de la memòria, amb el que es pretén, simultàniament, preservar i fer accessibles uns materials bibliogràfics que es caracteritzen per ser exemplars únics i, per tant, de difícil accés.
Evidentment me n’he anat de cap a les capçaleres del País Valencià. I encara hi he trobat alguns buits importants: Ni El Tio Cuc, ni La Traca. Tampoc n’hi ha encara res d’Ontinyent: ni Benicadell ni Onclar. De prop, n’hi ha prou d’Alcoi, també d’Alacant, i de València, i de Benicalap, que abans de ser barri del Cap i Casal va ser poble.
La iniciativa em sembla magnífica. Per això us anime a compartir-la.

Mala premsa

No es tracta de convertir en diables tots els mitjans, però s'ha de reconéixer que, encara que no ho semble, i que ells ben sovint ho disfressen, també s'equivoquen. I, en el cas que assumisquen les errades comeses, les rectificacions solen aparéixer en llocs menys rellevants i amb una extensió minsa, sobretot si ho comparem amb la importància i extensió que li havien donat a la informació errònia inicial.
Avui us vull presentar un web dedicat precisament a "errades i nyaps de la premsa espanyola: nombres equivocats, gràfics incorrectes, fallades lògiques, conceptes erronis, mala interpretació d'estadístiques o dades científiques..."
El seu nom és Malaprensa.com
Entretinguda ho és, i pot ser un ferramenta ben útil per analitzar a les vostres classes.

Contrainformació

Saludable la iniciativa del Marc Gomar al seu Tinc un blog de tres pams i mig. El post amb què ens proporciona alguns links de mitjans "distints" als de la informació oficial duu l'adient títol de Contrainformació.
Cliqueu i fusseu.

Manipulació subliminal a Canal 9

Que a Canal 9 hi ha una manipulació descarada del tractament informatiu, tant en la tria informativa que fan, com en l'ús de determinats elements que la distorsionen, era una intuïció que els fets van corroborant cada vegada més clara.
El Consell de Redacció de l'ens ja ho ha destapat en diverses ocasions, i presumptament encara hi haurem d'assistir a més exemples, sobretot mentre continuen els mateixos governants, i els mateixos "gestors".
Però manipulació de caire subliminal potser encara no n'havíem conegut, o no en teníem notícia, sobretot perquè a terres nostres no hi ha organismes independents que puguen fer de contrapés, ni cap Consell de l'audiovisual que pose l'accent on toca. Per sort hi ha desficiosos en alerta, com els del bloc El Mirador Valencià, en què des de Benigànim informen al món de la nostra realitat. En el post Manipulació subliminal en podeu ampliar la informació
Precisament aquest diumenge reben a Xàtiva el premi al “Millor bloc d’actualitat i notícies" dins els Premis Blocs 2008. Des del Tel i des de Colata, l'enhorabona!

Per una mirada crítica: Educació en Comunicació

"Per una mirada crítica: Educació en Comunicació": aquest és l'eslògan de la campanya que recolza Aulamèdia, i que compartisc totalment. En aquesta pàgina podreu trobar materials, vídeos, opinions i activitats com:
- Vídeo de la campanya Per una mirada crítica...
- Alta participació a les Jornades ETC organitzades per AulaMèdia
- La comunicació, el repte educatiu del segle XXI
- Reclamen una assignatura en horari lectiu sobre educació mediàtica
- AulaMèdia promou la campanya “per una mirada crítica"
- AulaMèdia exigeix polítiques que implementin l’Educació Audiovisual a l’escola
- El Síndic de Greuges insta a la Conselleria d'Educació a implementar l'ensenyament audiovisual en les aules
- Resolució del Síndic de Greuges
- Presentació de la campanya

Les escoles rurals de la Vall i els blocs educatius

Ja heu notat que no he pogut actualitzar ni Colata ni El tel com a mi m’agrada. El motiu ara el sabreu: estava preparant a consciència l’inici del curs “Formació bàsica en didàctica i recursos per als aularis agrupats”. En altres paraules, i tal com apareix a la notícia de Vilaweb Ontinyent, ajudar al professorat de les escoles rurals de la Vall a crear els seus propis blocs educatius. I, el que és més important, a veure si aconseguim generar una xarxa estable i col•laborativa de blocs educatius a la comarca.
Jo, de moment he posat les ferramentes i porte endavant la formació presencial de la trentena d’inscrits. Tot un èxit en temps de dispersió en una comarca tan allargassada com la nostra, i tan mancada d’una decidida cohesió a tots els àmbits.
Per això he creat el Bloc dels CRAs de la Vall d’Albaida, on el professorat anirà actualitzant els blocs educatius que vagen generant des de cada Col•legi Rural Agrupat i des de cada poble. I també el bloc del Curs de blocs educatius.
La llavoreta està plantada, ara la implicació del professorat, molt interessat en aquestes tecnologies, ens dirà si podem posar escoles i pobles de la Vall en el Món, o continuarem perduts entre la Serra Grossa i el Benicadell.
Les bones vibracions, de moment, es noten, i són ben intenses.
Espere que m’hàgeu perdonat la tardança.

AulaMèdia aconsegueix una màxima audiència per a l'Educació en Comunicació

Els assistents a les Jornades ETC • Educació, Televisió i Cinema van omplir la sala d'actes de l'edifici "El Vagó" del recinte de l'Escola Industrial de Barcelona, en un ambient càlid, van seguir amb gran interès les diferents projeccions, taules rodones, mostra d'experiències i presentació de materials didàctics sobre l'educació mediàtica. També en el marc de les Jornades ETC, AulaMèdia va presentar la campanya Per una mirada crítica: Educació en Comunicació que es desenvoluparà durant tot l'any 2009.

Harold Evans, l’etern ex

Sir Harold Evans (nascut en 1928) és un periodista i escriptor britànic que va ser editor de The Sunday Times de 1967 a 1981. Ha escrit uns quants llibres sobre la història i el periodisme. Des de 2001, Evans ha servit com editor en general de The Week Magazine i des de 2005, ha col•laborat a The Guardian i BBC Radio 4.
Encara se’l recorda per destapar en els seus reportatges d’investigació els efectes que la talidomida va tindre sobre centenars de xiquets britànics.
Aquesta setmana, Juan Cruz prossegueix amb ell la seua sèrie al Domingo d’El País, amb l’entrevista "Fer periòdics no és, ni serà, com produir fesols en llauna".
El seu esperit crític l’enfrontà al magnat (o mangant?) Murdoch. Per això sempre serà l’etern ex: exbritànic (ara s’ha nacionalitzat nordamericà), i sobretot exdirector del The Sunday Times i de The Times.

Jean Daniel, l’experiència colpidora

La segona entrevista que Juan Cruz dedica a ‘Maestros del periodismo’, té com a protagonista un històric, Jean Daniel. El títol, ben crític amb la seua professió, no deixa lloc a dubtes i apel•la a la necessària responsabilitat del comunicador davant el ressò del seu paper: “La capacitat de fer el mal que té el periodista és devastadora”.
A veure si la resta de mitjans de comunicació s’animen i ens permeten gaudir d’altres veus. En tindre’n notícia, us ho posaré en la secció ‘Els mitjans parlen (sobretot) d’ells mateixos’.

Els mitjans parlen (sobretot) d’ells mateixos

Per a un ciutadà d’a peu potser la qüestió no tinga excessiva importància, però si ens parem a pensar-ho detingudament, que en una societat tan mediatitzada com la nostra, on si un tema no apareix als mitjans de comunicació podem afirmar taxativament que no existeix, la cosa canvia.
Deixar els mitjans només en mans dels periodistes i les seues empreses, i no diguem si només són presentadors, pot resultar tan perillós com deixar la política solament en mans dels polítics professionals, o la religió exclusivament en mans de les jerarquies eclesiàstiques. Al final de la correguda aquesta tendència endogàmica arrossega la seua acció.
Hi ha, però, en els mitjans de comunicació, una diferència: són els amos de l’altaveu. Ells decideixen, de tot el muntó d’informacions que els apleguen a redacció, quin percentatge ínfim és el que hauran de destacar i, conseqüentment, sotmetre a una “hiperinflacció”. Realment l’important dels mass mèdia és que decideixen l’agenda setting, allò del qual ells parlaran, i, per tant, allò del qual s’haurà de parlar en la societat a la qual arriben els seus missatges. Mireu sinó les converses a la feina o al carrer a l’endemà d’un reportatge cridaner en qualsevol televisió.
No és d’estranyar, doncs, que entre les veus especialitzades a una tertúlia radiofònica o televisiva, cada vegada pese més la nòmina dels periodistes, suposadament especialitzats “en tot”, és a dir, en res o en poc, que jo no dic que no n’hi haja algun periodista que, a més, sàpia de temes científics, per exemple, com la Maria Josep Picó.
Jo recorde que no fa tants anys quan s’havia de parlar d’un tema, es cridava l’especialista o, ben sovint, especialistes d’una matèria per tal de confrontar les diverses interpretacions i opinions, però amb coneixement de causa.
Al final de la correguda els mitjans tenen una certa tendència a parlar d’ells, de les seues dèries, dels seus interessos, dels seus especialistes, de la visió particular que tenen del món.
Com que, malgrat aquest perill, sempre poden parlar d’alguna cosa interessant, per això encetem hui a ‘El tel’ una secció que m’he atrevit a nomenar així: “Els mitjans parlen (sobretot) d’ells mateixos”, i ho fem amb l’entrevista de Juan Cruz que el diari El País li dedicava el passat diumenge 11 de gener de 2009 al periodista Ben Bradlee, director que fou del The Washington Post, i que va dur endavant el cas Watergate.
Que ho disfruteu.

Rellancem i reenllacem

El joc de paraules em serveix per anar informant-vos d’algunes de les novetats que aniré afegint a ‘El tel’. Per un costat, m’he proposat modestament intentar recuperar, rellançar, l’Educació en Matèria de Comunicació (EMC), és a dir, l’estudi sobre els mitjans de comunicació i els seus usos i efectes educatius, i la investigació educativa per a introduir d’una manera crítica els mitjans de comunicació a l’aula.
Després d’anys d’haver-ho treballat des de la Xarxa d’Educació i Comunicació Valenciana EntreLínies, i d’alguns anys de paràlisi provocada per la dispersió del grup d’educadors i de periodistes que la formàvem, modestament —no em cansaré de dir-ho— vull traure a la llum totes aquelles aportacions d’aleshores, perfectament assumibles a hores d’ara, i més necessàries que mai a una societat tan mediatitzada com en la que vivim i estem creant.
Evidentment, la premsa a l’escola, la ràdio o la televisió educatives, compten ara amb un mitjà ben valuós a l’abast: aquest que ara use, Internet.
Per això, un dels primers objectius que m’he proposat ja podeu gaudir-lo des d’aquest bloc. Després de depurar els links inexistents o caducats, ací comence a reenllaçar-vos amb els llocs web que encara hi viuen.
Així, a la columna de la dreta, a més de la secció dedicada als Documents d’El tel, podeu ja començar a furgar en les Webs amigues —d’aquelles associacions d’EMC que continuen treballant incansables en les seues propostes, imaginatives i serioses—, els Enllaços preferits —a entitats d’interés en el tema—, i les Publicacions que jo seguisc i que no dubte que també anireu coneixent i gaudint.
Doncs això: a veure si rellancem l’EMC i reenllacem mitjançat Internet les propostes que fem.